«T'he portat el Manual per negociar amb catalans»Els catalans
som uns dats pel cul. Però no és una cosa que ens preocupi massa, perquè som l’única raça del planeta que
naixem amb l’ullera dilatada.
Darwinisme pur. En previsió de les penetracions anals que haurem de suportar durant la vida, la natura ha disposat que el forat del cul dels catalans
sigui més flexible que el de la resta dels humans.
Investigadors de l’esfínter han pogut demostrar que en alguns especímens genèticament més avançats, el tercer ull fins i tot té la capacitat d’autolubrificar-se per fer més fàcil l’entrada.
La
minyona de casa és originària d’un dels dos -guais de sudamèrica, no recordo quin —en tot cas les diferències entre els dos deuen ser imperceptibles i irrellevants.
Fa
17 anys que viu a Catalunya i 2 que serveix a casa, dos dies per setmana. És una dona normal, de pell torrada i d’una edat indefinible, d’aquelles que mai sabries dir si té quaranta anys o en té seixanta. La dada que té sis fills tampoc ajuda massa a deduir-ne l’edat, perquè la majoria d’aquestes sudamericanes es posen a parir quan encara tenen les dents de llet.
Avui, mentre fregava la cuina
m’ha etzibat amb un català macarrònic:
«Saps Pere [perquè ens tractem de tu] que ets
la primera persona en disset anys que em parla en català? I això que sempre he servit a cases de catalans.»
Per agreujar la meva perplexitat, m’ha dit que
sempre demana que li parlin en català. I en dono fe, perquè així m’ho va demanar el primer dia (tot i que jo no tenia cap intenció de parlar-li en cap altra llengua).
En dos anys, a dos dies per setmana, el seu nivell de català va evolucionant. Poc a poc, lentament, però sense aturar-se.
I el més important de tot és que
s’hi esforça, malgrat nosaltres.
Això m’ha fet pensar que si tots els catalans fóssim com aquesta senyora, potser
els nostres fills no naixerien amb l’anus tan dilatat.