dijous, 16 de desembre del 2010

El dit al cul


Fa temps que no em deixo caure pel blog. Ho sabeu prou bé.

El motiu no és la falta de temps ni de ganes, sinó de temes. Tothom sap que des de la victòria electoral d’Artur ‘Buzz Lightyear’ Mas i la derrota de l’eix del mal, Catalunya ha deixat de tenir problemes i aquest petit tros del nostre país ha tornat a ser una bassa d’oli on difícilment l’odi, el renec i la ràbia hi tenen cabuda.

L’atur, la crisi, l’encaix amb Espanya, el finançament, els controladors aeris, les dones lletges i la manca de sexe regular formen ja part del passat.

És per això que si volem continuar la nostra carrera de laments, no ens quedarà més remei que furgar en les pròpies misèries.

Jo, prudent i amb una profunda aversió al risc, sóc dels que desconfia enormement de la promesa de fiabilitat que a priori ens ofereix el paper de triple capa. És per això, que abans de procedir a la ingrata però necessària tasca de netejar-me el cul sempre acostumo a retallar un tros prou llarg de paper per poder-ne fer tres plecs. 9 capes sí que són fiables. O ho haurien de ser.

Avui, tota aquesta confiança ha quedat esmicolada quan, en una de les múltiples passades un dels dits ha vençut la resistència del paper i s’ha entaforat furtivament en el forat del cul.

La maldestra operació ha donat com a resultat un dit tenyit de color marró amb lleugeres incrustacions de matèria fecal sota l’ungla —d’aquelles que costen de treure— i una subtil aroma que malgrat l’esforç del sabó encara m’acompanya cada cop que m’apropo el dit al nas.

Això m’ha fet reflexionar sobre a) la necessitat de canviar de marca de paper, b) la necessitat de reduir la pressió del meu dit sobre la cel·lulosa i c) que, malgrat la fe cega en el lideratge del nou gran, omnipotent i omipresent Mesíes, hi ha coses de les encara convé refiar-se d’un mateix.

19 comentaris:

  1. Confessi que li ha agradat, ni que sigui només una miqueta, aquest contacte dit-anus... vinga, sense vergonya XD

    ResponElimina
  2. Genial la comparativa!! El teu bloc es espectacular!!

    ResponElimina
  3. Home, tant com "espectacular"...

    ResponElimina
  4. En aquest sentit, els japonesos ens porten anys d'avantatge: tenen unes tasses de vàter que et netegen el cul amb aigüeta i te l'assequen amb aire calentó; segurament et donen les gràcies i tot per dipositar-hi la teva merda. No haver d'acostar la mà al cul, això és progrés.

    ResponElimina
  5. Provi amb el paper de l'sleker o com collons s'escrigui... 4 capes de suavitat. Ara si li agrada gratar-se el cul amb el dit, no posi escuses home..

    ResponElimina
  6. Això amb el paper dels diaris no passava, però clar, ara amb internet...

    ResponElimina
  7. Benvolgut LLufa, malgrat aquesta epifania, l'home és animal de costums i vostè tornarà a ensopegar amb la mateixa pedra.

    Un dia, aventurer, sortirà al camp i voldrà netejar-se el cul amb un terròs. Una abella li picarà i demanarà responsabilitats a la reina del rusc.

    Recordem els cooperants de Barcelona Acció Solidària...

    ResponElimina
  8. Va va, que s'ha deixat d'explicar el moment en què s'ha acostat el dit sucat al nas, l'ha ensumat i després ha tret la punteta de la llengua per tastar la nocilla anal...

    ResponElimina
  9. Llufa,
    vostè és dels qui posa sentiment i passió en les coses quotidianes (si no ja m'explicarà com collons enfonsa el dit tant en el manyoc de paper com per perforar-lo, sense perjudicar a les almorranes).
    Només per aquest motiu, ja es mereix una càrrec oficial... posem p.e. Director Tècnic de Tuneladores de la Línia 9?

    ResponElimina
  10. Però on compra el paper de vàter, als xinos?

    ResponElimina
  11. només els occidentals fem servir paper de water, la resta del mon es renta el cul al moment amb aigua o esperar rentar-se'l pel vespre quan arriba a casa. A part es antiecològic, sap els pobres arbres que tallen perquè vosté es pugui rascar el cul?. La foto com sempre, boníssima.

    ResponElimina
  12. Gràcies per compartir amb tots nosaltres aquesta gran experiència

    ResponElimina
  13. Fa anys existia una marca de paper de la qual guardo nostàlgia: "Elefante". Allò sí que era paper de wàter de veritat!!!! Setinat per una cara i del gruix del paper d'embalar. Una meravella!!! No calia fer ni plecs ni punyetes.
    Això de les capes és una tocada de nassos: que el facin més gruixut i ja està, no?

    ResponElimina
  14. Acabes de descobrir que tot el que entra a l'anus mai surt tant net com ha entrat. Et felicito, fill! Sort que no ho has fet amb la polla!

    ResponElimina
  15. És vostè conscient que els que ens mirem la foto no seguim gaire el text?

    ResponElimina
  16. El que és fa una neteja total és el germà del dibuixant Robert Crumb, Albert, en un documental explica que és va ficant un llençol per la boca fins que li surt per l´anus (al revés seria massa repugnant) i que és una tecnica que va apendre al Tibet. Borgo.

    ResponElimina
  17. El millor, el mesies, mira tu, quin encert...

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails