Benvolguts companys de penúries, torno a ser aquí. Segur que molts de vosaltres ja pensàveu que havia marxat de vacances i que estaria remullant el cul en alguna platgeta de les Scheychelles o que estaria a Tahití practicant el sexe amb totes les nadiues amb collarets de flors que se m'apropessin per donar-me la benvinguda.
Doncs bé, la cosa ha anat de sexe, en això heu encertat, però en comptes de la cigala, el protagonista ha estat el meu cul. Els meus jefes i els clients de l'empresa porten un més donant-me pel cul de les pitjors maneres que us pogueu imaginar.
I tot, per què? Per l'anomenat «efecte vacances».
L'efecte vacances és aquell fenòmen pel qual jefes i clients comencen a exigir en una mena d'atac de bogeria col·lectiu tota la feina que no s'ha fet en tot l'any quan veuen que s'apropa el mes d'agost i demanen tenir-la llesta abans no s'acabi el mes de juliol.
Jo treballo en una consultora d'empreses —em penso que encara no us ho havia dit—. Sí, aquesta mena de corporacions importants que, parlant en plata, el què fan es vendre fum. En paraules d'un amic meu, són empreses que tenen la virtut de fer pagar al client per allò que ja sap.
Però bé, del mon de la consultoria ja en parlarem un altre dia. Tornem a l'efecte vacances.
A finals del mes de juny em van «ordenar» fer dos projectes que havien de ser enllestits abans no s'acabés el juliol. Dos projectes feixucs, d'aquells que en condicions normals, és a dir, si te'ls encarreguen al febrer, t'hi pots passar tres mesos o més, però que quan et demanen al juny el termini sempre és el mateix: 30 dies.
A més, quan et manen fer un projecte «abans no s'acabi el juliol» normalment sempre s'acompanya dels següents arguments:
1. «perquè el client ho vol tenir abans de marxar de vacances»
2. «perquè el client ho vol tenir per quan torni de vacances».
En ambdós casos, això vol dir que la teva feina es passarà el mes d'agost en un calaix o sobre un escriptori sense que ningú li doni ni tan sols una ullada a la portada.
Això sí, l'informe es podrirà en un despatx durant l'agost, però el client marxa tranquil!
No sabeu la tranquilitat d'esperit que dóna saber que gràcies a les teves jornades interminables, a haver deixat de banda amics, coneguts, saludats, familiars i tota activitat social des del blog fins el vermut durant un mes, a haver treballat a un ritme tres vegades més gran que l'habitual, a haver de conviure amb aquell tic a la cella que et dóna cada cop que pateixes estrès sever, el client podrà passar les vacances sense preocupacions, sense patir aquella coïssor mental que et provoca el saber que hi ha una feina que s'ha quedat pendent.
Ara bé, al setembre, quan el client torni de vacances, trucarà per demanar-nos la còpia de l'informe perquè el més probable és que s'hagi podrit, que la senyora de la neteja l'hagi llençat a la paperera o que el client no recordi on collons va arxivar-lo el darrer dia laboral del mes de juliol quan amb un somriure de satisfacció fa mirar la portada, va tancar la carpeta i la va posar a correcuita ves a saber on perquè a la porta del despatx l'esperava la dona amb els nens i les maletes preparades per marxar cap a la casa de Pals, a la masia de la Cerdanya o al creuer per les illes del Carib.
Aneu a cagar!
