divendres, 29 de gener del 2010

Pel gener, catarros, mocs i caliver


Aquest no és moca amb mitja màniga

Arrelat en la tradició humanista del nostre país i amb els valors republicans com a bandera, aquest blog va néixer amb uns principis sòlids: situar Catalunya al centre de l’Univers conegut i desconegut i elevar la cultura i la tradició catalanes al lloc que per justícia els pertoca, que no és cap altre que al costat dels dotze Déus de l’Olimp, però dos pams més amunt.

Fruit d’això, aquest humil blog ha superficialitzat sobre sobre diversos temes: la nostra variada tradició alcohòlica, l’esplèndida producció literària dels nostre autors, l’excelsa varietat gastronòmica que ens ofereix la nostra cuinaa i la riquesa folklòrica dels nostres pobles.

Amb l’objectiu de continuar formant més persones que no pas gent i contribuir a forjar els catalans del futur, obrim avui un nou capítol d’aquesta sèrie intitulada sobre els tresors de la nostra pàtria.

Avui, el refranyer català.

Massa vegades sentim molts catalans de barretina emprar expressions foranes, especialment refranys, dites i adagis. El refranyer català es veu substituït progressivament pel castellà, fins i tot entre aquells que més diuen estimar la seva terra.

Creieu-me. M’he trobat dones amb el parrús depilat en forma d’estelada que, en veure el meu imponent samaler, m’han dit a cau d’orella: «a quien buen árbol se arrima, buena sombra le cobija», en comptes del correcte «El qui troba un bon padrí, ja (s')ha corregut mig camí».

És per això que avui us oferim un primer lliurament de frases fetes i refranys útils que us permetran anar pel món sense haver de renunciar a la vostra identitat.

— El Senyor dóna mocadors a qui no té mocs
— Pel gener, catarros, mocs i caliver
— Demà és diumenge que el moc et penja
— Qui té boca s’equivoca i qui té nas es moca
— No mocar-se amb mitja màniga
— Fotre un moc

I recordeu, val més un bon cagar que un bon dinar!



...i el nas demana: Moca't!

11 comentaris:

  1. Ja que vostè ens ha fet disfrutar d'un paisà com l'Ovidi, li deixe algun adagi que es diu al meu poble.

    Per referir-se a aquells que mai no han eixit del poble i no veuen més enllà dels seus nassos: Pepe, Pepot, de la figa ta mare al clot

    I una variant de la seua del mocador: el Senyor li dóna faves a qui no té queixals.


    Va , una més, per referir-se als nous rics que es troben amb problemes amb els quals mai abans es trobaren (on aparcar el Q7, per exemple): a qui mai a portat bragues, les costures li fan llagues

    ResponElimina
  2. Avui n'he après una que m'ha fet pensar en vostè:
    Cul petador no necessita doctor.
    Però tal vegada li anirà millor aquesta, que el veig un xic mocós:
    al constipat, got de vi i cap tapat.

    ResponElimina
  3. Ah els mocs... com adoro aquests fluïds fills de puta que poden arribar a ser tan densos que tenen vida pròpia. De petit vaig tenir un gran gargall com a mascota durant 3 setmanes. Al sortir-me de la gola em vaig confondre i vaig pensar que havia parit i miri, li vaig agafar carinyo... però això no ve al cas ara.
    Sobre mocs actuals he de dir-li que un dels meus companys d'aquí és sud-coreà, país amb un costum molt pulcre que diu que mocar-se és de porcs, així que el fill de la gran puta es passa el puto dia tirant-se'ls amunt com si fossin un puto yoyo fins que a tots se'ns passen les ganes de dinar del fàstic que ens fot el cabronàs... El seu gif m'ha recordat a ell.
    Per acabar jo també tinc una dita que serviria per a molts:

    - Au i que et moqui la iaia (fill de puta!)

    Una manera ben nostrada d'engegar a la merda a qui pertoqui.

    ResponElimina
  4. Mes de mocs,
    mes de sinceritat,
    simplement
    perquè estas costipat.

    ResponElimina
  5. afeigeixo un refrany a la teva llista:
    "no es moc de gall dindi"

    ResponElimina
  6. Ahhh... Els mocs, o com a mi m'agrada anomenar-los "essencia de gargall"... Son un bé de Déu.

    ResponElimina
  7. Que fastigós l'home aquest del vídeo. De vegades prefereixo llegir els blogs pel mòbil, m'estavio veure imatges com aquesta. Salut!

    ResponElimina
  8. de l ovidi montllor vinyes verdes vora el mar es molt guapa
    !!


    caram Pere , si que sou de la ceba...

    no podriem posar en clau sarcastica i ironica el tema nacionalitat ?

    sino on rau la pretesa contraculturalitat i heterodoxia de l odis...?

    per exemple , que anar a la muntanya a caminar es una afeccio molt nostrada perque es gratis...

    ResponElimina
  9. Una mostra més de l'escatologia present en la tradició catalana. Per què coi serà?

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails