On és la meva nau familiar? eh? on és?
El segle XXI és un engany. N’hauríem de ser conscients.
Quan jo era petit hom s’imaginava l’any 2000 amb cotxes sense rodes, tots vestits amb uniformes de color platejat, amb naus espacials monoplaça i unes cuines en les que només prement un botó et servien l’àpat que volies, a l’instant, deliciós.
Vèiem els progressos que feia la societat i confiàvem en aquell futur promès: la tele en colors, les màquines d’escriure elèctriques, el fax, els primers ordinadors...
«Aviat volarem» pensava jo, «aviat sortiran a la venda els vestits de color plata i ens teletransportarem d’un lloc a un altre com a Star Trek».
I va arribar l’any 2000 i el somni es va esfondrar. De totes aquelles promeses, què havíem aconseguit? Res.
Bé, teníem Internet. Ui sí, internet! Quina puta merda internet.
Jo sempre havia pensat que no em tocaria treure'm el carnet de conduir, que pel segle XXI els cotxes tindrien pilot automatic (com a minim). Estafa.
ResponEliminaAl 2012 s'acaba el món i nosaltres sense el canvi de lloc instantani inventat. Merda!
ResponEliminaNingú se'n recorda de la realitat virtual? Las ulleras virtuals, el guant virtual? Quina presa de pel!
ResponEliminaTot és culpa dels publicistes. Quan els eliminarem a tots i viurem més tranquils?
ResponEliminaI a més ens tornem a vestir com als anys 80, hi ha pitjor malson que aquest??
ResponEliminaSenyor Llufa,
ResponEliminaFaci com jo... vestit negre, maletí, sabates de cordons, i coll dur... i a veure-les passar.
El progrés que se’l quedin ells, fills de puta.
I el famós efecte 2000? També va quedar en no res!
ResponEliminaI els viatges en el temps? i les tres conchas per eixugar-se el cul? eh eh? no vull pensar-hi més que em foto negre hòstia... estafat em sento!
ResponEliminai amb el 2000 a més, ens va caure el puto euro al damunt
ResponEliminaPer cert, li he robat el segell Odisfera 2.0 Realment abans tots tots i tots fèiem més gràcia...
ResponEliminaI les televisions en 3D tipus holograma StarWars! No la merda aquesta d'ara amb ulleres de merda! Certament abans fèiem més gràcia, però la fama acaba afevctant. Ep! Però si no tenim fama! Què collons ha passat doncs?
ResponEliminaA mi el que més il.lusió em faria seria canviar la moto de tota la vida per una mini nau sense rodes que portes sensors de proximitat i no poguèssis fotra't cap pinyu amb ningú (ara, això del sensor, ho comencen a fer amb els cotxes, però encara porten rodes)
ResponEliminaNo hi ha vestits platejats, però tenim Àgatha Ruiz de la Prada.
ResponEliminaNo tenim cotxes voladors, però tenim cotxes tunejats i la banda dels peruans saquejant les autopistes.
No tenim viatges en el temps, però tenim Cone de Barrio.
Volia dir CINE DE BARRIO
ResponEliminaPrrrrt. Et voilà la meva caca.
ResponEliminaA tot això, volia contribuïr a una mamadeta més de la teva veïna i, de passa-da, fer-me fan.
A kgar-la amb alegria.
Jo de petit estava convençut que l'any 2000 vindrien els marcianos, tindriem robots que ens farien tota la feina i cadascú tindria una mini-nau com la que té en Luke Skywalker a Tatooine.
ResponEliminaMal parits! Estafadors! (a qui correspongui)
Sergi: Jo em pensava que fins i tot les voreres tindrien pilot automàtic i no hauríem ni de caminar.
ResponEliminaMike Litoris: Ep! queden 2 anys, tinguem fe. A veure si «ells» han llegit l’article i
CETINA: Amb l’únic que hem avançat és el sexe virtual, és a dir, inexistent.
Vironer: Què proposa i com? L’escoltem.
Goculta: Que tornin les «hombreres», que de moment sembla que es resisteixen.
El senyor gerent: Agafo la idea. Jo de fet, deu fer vint anys que vesteixo igual. I mireu, vaig entrant i sortint de la moda més o menys cada cinc.
Albert B. i R.: Vos també vau estar la mitjanit del 1999 esperant que petés tot? Quina gran decepció?
Dr. Muerte: Els viatges en el temps sí que els tenim, ho ha apuntat na Goculta. Però el paper del vàter, com dirien els meus avis, sí que és un «atràs». Quant al segell, agafeu agafeu, que com diuen «a Déu el què és de Déu i a robar el què es pugui».
Anthony S.: I ens ho van vendre com a progrés! Nou anys més tard i encara compto en pessetes. Fills de puta.
sr. manel: Som víctimes d’un procés de maduració i ja se sap que amb la maduresa tot decau.
Noa Literal: Jo tinc un esbós d’un seient del darrera autopilotat amb sensor de ties bones.
Josep: Cert, cert, en algunes coses ens hem apropat al somni, però queda tan camí per córrer...
Delfica: Moltes gràcies pel comentari, us estic molt agraït i la veïna també. L’hora que era i encara no havia berenat!
Albhert: És una conspiració. Quan tardaran a vendre’ns el somni del 2100?