dijous, 18 de juny del 2009

Sous solidaris de merda


«...i a més em deixo petar el cul si ets una ONG»

Avui he anat —com cada dia un parell o tres, o quatre de vegades— a fer un cafè a la sala on hi tenim la màquina, el què els moderns en diuen office vaja. Allà, a més de la màquina del cafè hi ha una ràdio connectada permanentment a Catalunya Ràdio (sense que jo encara no hagi esbrinat com collons es canvia el dial, aquí la raó de la meva perversió sr. Markutis).

Avui, el «gran» sr. Fuents entrevistava al no menys «gran» sr. Duran, Enric Duran, conegut altrament com «el Robin Hood català» en uns sectors o com «un dels més grans gilipolles que ha parit el nostre petit país els darrers anys» ens uns altres.

En el tros d'entrevista que he escoltat el locutor li ha preguntat si per aconseguir els crèdits de l'estafa, havia hagut de falsejar nòmines.

Resposta: «Bé, el què feia era inflar la nòmina que tenia, perquè com que treballava en una ONG, la meva nòmina era molt baixa».

Ho repetiré: «com que treballava en una ONG, la meva nòmina era molt baixa». I no ha passat res.

Això m'ha fet recordar que uns anys enrere vaig anar a una entrevista de treball per a una ONG d'aquestes importants, de les que fan anuncis per la tele.

Arribats al punt de parlar del sou, el responsable de recursos humans em diu: «el sou és molt més baix que el que tindries ocupant el mateix càrrec en una empresa privada, però cal tenir en compte que som una ONG i demanem un compromís salarial».

Què passaria en canvi si en una entrevista a la ràdio o en una entrevista laboral jo digués: «com que tinc una empresa hostalera, les nòmines que pago són molt baixes», «com que tinc una empresa constructora pago una puta merda enganxada en un pal als meus treballadors», «com que som un supermercat de barri cobraràs menys perquè demanem un compromís contra les grans superfícies comercials»?

Mireu, putos solidaris de merda, d'això que en dieu «solidaritat» vosaltres mateixos en dieu «explotació» en la resta de casos. Així que, veniu aquí i xu-peu-me-la plegats, estafadors. Traieu-vos el dit del cul de la vostra autosatisfacció altruista i aneu-vos-en a cagar.

7 comentaris:

  1. I això demostra que a les ONG només treballen pijos fills de papà Che Guevara wannabe o senyores de l'Opus amb res millor a fer que netejar la seva consciència.

    ResponElimina
  2. Com deia la meva iaia quan un pobre li venia a demanar calers: I a mí qui m'ajuda?

    ResponElimina
  3. Ui, vigile vostè amb el que escriu, que aquesta gent és perillosa.

    Quan hom creu que està salvant el Món -i ho creuen de bona fe- es creu amb dret a aplicar mesures dràstiques. Violentes si cal.

    Poqueta broma amb qui es creu transcendent.

    ResponElimina
  4. El que te collons és cobrar per ser "solidari", Ong's aneu a cagar!

    ResponElimina
  5. Tampoc les podem posar totes al mateix sac però està clar que hi ha molta màfia en tot això.
    Salut

    ResponElimina
  6. I què me'n dius, dels multicultis que van a l'estiu a fer camps de treball -a sobre pagant per fer-ho- i treient llocs de feina a la gent? Aquests sí que mereixen ser cremats a la foguera de Sant Joan!

    ResponElimina
  7. Això de les ONG's en realitat és una mica (bé... ho bastant.. és que no vull que em caigui un puro) estafa. Tu dones diners per ajudar a la gent.. Però el 50% d'aquests diners se'ls queden ells per pagar la gent que hi treballa, infraestructura, locals... i la resta, no saps on va.

    A casa meva durant un temps vam apadrinar una nena del Perú. Ens van mandar uan foto, i de tant en tant reviem una carta de la nena (ens parlava del que feia, dels seus amics, la seva familia...) Un dia vam voler posar-nos en cotacte amb ella (nosaltres teniem la mateixa edat que ella i ens feia gràcia, mira) i a la ONG ens van dir que ni hablar, que no es podia fer. Al cap del temps vam deixar de rebre noticies d'ella però nosaltres seguiem pagant. al cap d'un any i mig o així, mosquejada ma mare, va preguntar que se li havia passat alguna cosa a aquesta nena. I ens van dir que es que havia deixat l'escola i l'havien perdut la pista. Però que no ens preocupessim perquè els nostres diners anaven a l'escola de la nena i ajudaven igualment. Bueno, ma mare va agafar un cabreig que ja no ha volgut saber res més de cap ONG. juguen amb els sentiments i la bona voluntat de les persones... i te la foten.

    ResponElimina

Fes la teva caca

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails