El puto burka

Mores del món! ja podeu alçar la vostra veu contra la intolerància islamista!

Contra el burka, neix revurka, the reverse burka!



PS: Com veieu aquest ha estat un article ràpid. Però, m'haureu d'admetre que hi sobraven les paraules.

Tassa, t'estimo

Sí, fins i tot aquesta es pot fer estimar

Us heu preguntat mai quin estrany mecanisme cerebral fa que després d'estar sense evacuar una setmana de vacances, 18 hores de vol interoceànic, tres hores de cotxe des de l'aeroport fins a casa, tot just poses les claus al pany de la porta de casa hagis de llençar les maletes i arrencar a córrer cap a la tassa si no vols cagar-te al rebedor?

PS: Article dedicat a la nostra Comtessa i als seus, ara ja nostres, problemes intestinals.

Catalunya quilla

Els meus pares eren de l'Esbart Dansaire, dels Cors de Clavé, castellers i de la colla sardanista. Què voleu que us digui, a mi només m'agrada el ball de bastons.

Catalunya s'aquilla, n'estic convençut.

Anys enrere, els centres de qualsevol ciutat catalana eren terrenys lliures de quillos, ells ja tenien els seus barris, les seves zones, i el centre era una mena de reserva comantxe on s'hi parlava català i es vestia amb més o menys correcció. Nosaltres no anàvem als seus barris més que per comprar-hi alguna pedra i ells no venien al nostre, a no sé que vinguessin a fer-hi alguna obra o alguna tasca de manteniment. Tot un exemple de simple i equilibrada convivència.

Però d'un temps ençà vinc observant que els centres de pobles i ciutats també estan sent ocupats progressivament per aquest fenomen sociològic que és l'homo quillus.

Castellà mastegat, tall de cendrer al cabell, samarretes estretes, músculs de clembuterol, mòbils amb música a un volum més alt que el radiocasset gegant d'un negre de Queens, caminar desgarbat i xulesc a la vegada, nòvia agafada pel coll, BMW o Audi de color groc canari amb alerons i més tubs d'escapament que l'orgue de la Catedral i un sentit de l'estètica que faria empal·lidir fins i tot a Àgatha Ruiz de la Prada.

Ara, a més, als quillos cal sumar-hi els llatins. Castellà monyes, gorres al revés, samarretes i pantalons talla 10XL, bambes del número 54, una quantitat de joies daurades als dits i penjant del coll que deixen a BA Barracus com a definició del concepte minimalisme, mòbil amb la música a un volum més alt que els mòbils dels quillos —però amb reggeton i bachata—, passejades en ramats i caminar desgarbat com si portessin una molla al cap com els gossets de goma que van dient que sí en els vidres del darrere dels cotxes.

Finalment trobem una fusió dels dos grups. Una mena de quillatins o llatitxoles, producte de la creació de parelles quillo-llatina o llatí-chola.

A què es deu aquest increment de quillos? Per què Catalunya s'està aquillant?

Demogràficament, amb l'allau migratori dels darrers anys s'entén la «llatinització» del nostre país. Però el nivell de procreació dels quillos ha arribat a ser tan baix com els dels catalans...

Significa això que molts catalans s'estan transmutant en quillos? La moda quilla ha arribat a la classe mitjana catalana? Els fills dels catalans de tota la vida estan optant pel quillo-way-of-life?

Els nostres fills seran quillos?

Accepto teories, neng.

Michael JacKKKson tribute

Spanish Darwin Awards...

Ja hi ha candidat espanyol als Darwin Awards*?


Es un pájaro, es un avión? No, es Super...modelo!

"Los bomberos acudieron y trataron de rescatar al hombre, que estaba desnudo en el balcón, muy nervioso, junto a su perro. Intentaron tranquilizarle mientras desplegaban una escala para rescatarle, pero cuando estaban a punto de hacerlo el hombre se arrojó al vacío con su perro en brazos."
El Periódico, 20/06/2009

Obro els comentaris com a llibre de condol.

* Darwin Awards: Els Premis Darwin premien a aquells qui ajuden a preservar i netejar el patrimoni genètic de la raça humana sacrificant-se de forma estúpida sense haver tingut descendència o en el seu defecte quedar estèrils de forma estúpida.

Com arreglar la política

«Si supero la prova podré ser regidor...
total, tampoc el necessitaré...»

D'un temps ençà, tothom diu que hi ha un cert desencant dels polítics. 'Desafecció per la política' en diuen, per no dir que n'estan fins la punta de la fava o fins al fons de la figa.

Molt s'ha teoritzat sobre com resoldre aquest problema, i la meva conclusió és que el principal motiu de tenir els polítics que tenim només és un: manca de vocació.

I com ho resolem?

Per entrar a qualsevol organització que exigeixi un cert grau d'excel·lència per ser-ne membre sempre és obligatori superar una prova. Així passa als Latin Kings, als cossos d'èlit de l'exèrcit dels Estats Units i a les fraternitats de les universitats. Només així, els candidats demostren públicament que realment tenen vocació per formar-ne part.

Així que proposo fer el mateix per dedicar-se a la política.

Vols presentar-te d'alcalde del teu poble? Deixa't petar l'ullera (prova només vàlida per heterosexuals).

Vols optar a ser president de la Generalitat? Deixa que el cap el partit contrari prenyi la teva filla (o la teva dona, o la teva mare, en cas de no tenir filles).

Vols ser diputat al Congreso? Mata el gosset dels teus fills o crema l'armari dels productes cosmètics de la teva dona.

Només així sabrem que, rera la teva voluntat de dedicar-te a la política s'hi amaga una sincera i abnegada vocació i voluntat de servir a altri.

Reflexions jurídiques del cap de setmana

Fem una pausa per la publicitat

Que el jutge digués ahir que després de l'acte de masturbació pública del violador de l'Eixample II no hi havia «risc de fuga» em sembla tot un despropòsit.

PS: Disculpeu-me parafrasejar en el títol al company Josep. Tot és producte de la manca d'imaginació habitual dels divendres.

PS2: Com veureu, el meu blog ja llueix el flamant certificat de component de l'odisfera. Una excel·lent creació del company Markutis, feta, segons m'ha confessat, amb la guitarra que regalen amb els cursos CCC.