Consulta sí o sí? I una merda!

Melafo, tant sí com no.

D’un temps ençà, molts polítics de l’anomenat bloc sobiranista (déu! com odio l’eufemisme sobiranista), manifesten regularment que cal celebrar sí o sí la consulta sobre la independència de Catalunya.

Quim Arrufat (CUP), Uriel Bertran (Solidaritat), David Fernàndez (CUP), Josep Rull (CiU), Joan Mena (ICV), Ernest Urtasun (ICV), Duran i Lleida (CiU), Joan Herrera (ICV), Josep Manel Ximenis (CUP), són alguns dels polítics del nostre país que diverses vegades han defensat que cal fer la consulta sí o sí.

Però jo em pregunto: ¿com volem que el nostre país celebri la consulta (i molt menys aconsegueixi la independència) si som incapaços de demanar-la correctament?

Perquè l’expressió sí o sí, amics, coneguts i saludats meus, és un horrible calc del castellà, un castellanisme infame que s’ha incorporat amb força (i sembla que irremeiablement) en el lèxic dels polítics catalans.

Ull!, l'enemic és SÍfilis.

Si realment volem defensar la celebració de la consulta, cal fer-ho tant sí, com no! Aquesta és l’expressió genuïnament catalana que cal emprar si no volem empobrir encara més la nostra llengua i, de passada, les nostres reivindicacions.

I si encara voleu més fermesa, també podeu defensar-la peti qui peti, per pebrots o, més nostradament, per collons.

Ep! un polític que parla correctament? Votem-lo!

Polisèmia

Gana, a més de ser un poble del Txad i un pla a Mediona, també vol dir altres coses.

Tenir gana és el desig de menjar, i tenir-ne ganes és la voluntat de fer alguna cosa.

La gana, si és bona o dolenta, ens fa fer les coses amb gust o a desgrat.

I no sé a vosaltres, però a mi, en veure aquesta imatge, se m'obre la gana i me'n vénen ganes de fer-ho amb ganes.

Ja sigui al Txad o a Mediona.

Coses de la llengua, tu!

Ps. El proper dia parlarem de l'ull.