A tu et fotria el cul com la bander del Japó.
Vols veure un tsunami? Doncs ves obrint la boca, que ara ve.
Benvolguts fills de la gran puta.
Si sou prou eixerits, cosa que sempre he posat en dubte, haureu notat que aquest blog ha patit una lleugera aturada concidint més o menys amb el triomf d’Artur I el Millor de Catalunya.
No, no m’he passat a twitter com algunes ments malèvoles i malpensants han insinuat.
La veritat és que des que vaig ser escollit Director General a la Generalitat dels Millors no he tingut temps per dedicar a altres coses que no siguin la feina. I és que no sabeu com s’allarguen les sobretaules dels dinars oficials! Em roben tota la tarda!
Però avui, aprofitant que he entrat a Internet per actualitzar el currículum de les meves biografies, m’he decidit a parlar-vos d’un tema que fa dies que em ronda pel cap: «todos con Japón».
Com sabreu, la terra del sol ixent ha patit una de les catàstrofes més grans dels darrers dos segles. Un brutal terrètremol ha assotat el país dels «que te estás durmiendo»* deixant un rastre de morts, devastació i detritus nuclears al seu darrera. Res comparable, d’altra banda, al regalet que els va fer l’amic Enola Gay, però ja sabeu que en aquests temps l’exageració és l’únic recurs que li queda a la premsa per mirar de vendre algun diari.
«Todos con Japón», sí.
Des del dia del terratrèmol, les mostres de solidaritat s’han anat estenent arreu. I no només a la xarxa, on milers de persones han canviat els seus avatars per la bandera del punt vermell, n’han escrit articles, poemes, haikus i altres collonades i han inundat el ciberespai amb tuiters solidaris amb els japos; també al carrer hem pogut vere balcons engalanats amb la bandera japonesa i la frase «Todos con Japón».
Siguem honestos: A quants de vosaltres us importava una merda Japó abans del terratrèmol? Siguem més honestos: Quanta gent odiava els japonesos abans del terratrèmol? Siguem encara més honestos: quanta gent abans del terratrèmol havia pregat perquè els mars s’obrissin i les fosses marianes s’empassessin tota l’illa de Japó, part de la Xina i les dues Corees?
Gràcies al meu càrrec tinc a l’abast una enquesta del passat mes de desembre sobre l’opinió que els catalans tenim dels japonesos. Els resultats indiquen que un 83% dels catalans «desitgen que s’obrin els mars i les fosses marianes s’empassin tota l’illa de Japó, part de la Xina i les dues Corees», un 14% «n’estan fins als ous de veure’ls sempre amb les càmeres de fotos» i un 37% mostren la seva satisfacció perquè «els japonesos la tenen petita».
Sí, sóc conscient que els percentatges no quadren, però sigueu comprensius: encara em falten dues asignatures per acabar la llicenciatura de Matemàtiques.
És per això que aquesta sobtada onada solidària amb el país de les tites picselades només té un nom: hipocresia.
Hipocresia perquè, en el fons, el què realment pensem i el què realment voldríem dir és ‘justícia divina’.
Com deia el general Douglas MacArthur: «hem apallissat prou els maleïts grocs com per enviar-los de nou a l’Edat de Pedra».
Recordeu Pearl Harbour!
Recordeu Pearl Harbour!
PS. Per què no posen nom als terratrèmols com fan amb els huracans? No seria millor aquest titular: «Manel devasta Japón»?
* Etim. Un japonès està assegut a la barrra d’un bar de Sant Pol de Mar. Se li apropa un santpolenc i, donat-li una clatellada, li diu «que te estás durmiendo!».
