dilluns, 16 d’agost de 2010

El nacionalisme es cura viatjant


Benvolguts fills de puta.

A aquestes alçades de l’aventura més d’un deveu pensar que he estat devorat pels caníbals i que el meu cap reduït penja de la llança d’un salvatge qualsevol.

Doncs no, sóc ben viu; però trobar algun lloc amb internet gratis en aquests móns de deu és més difícil que trobar-se una kazakhstana depilada. Heus aquí el meu silenci.

Així doncs, com que us escric amb un modem 3G que m’ha deixat una amable canadenca, aniré ràpid per no gastar-li la tarifa de dades d’una tacada, no sigui que després em castigui sense cap més connexió.

Vet aquí un petit resum del trajecte fet fins ara:

França
Una puta merda de país del que convé destacar:
1. Els francesos no saben anglès.
2. Les franceses no saben francès.

Alemanya
1. La cervesa no està malament, però acabes enyorant la Moritz.
2. Els alemanys no saben vestir-se.
3. Les alemanyes sí saben desvestir-se, però la majoria millor que no ho facin.

Txèquia
És sentir noms com Kundera, Kafka i Forman i ja saps que no t’espera res de bo. Però mira, Cesky Krumlov encara se salva.

Eslovàquia
Molts castells, molta natura, molts balnearis... Una merda només apta per jubilats, vaja.

I ara entraré a Hongria, passant —espero— per una breu incursió a Canadà.


El balanç del viatge

Menjar: Una merda
Beguda: Normal
Gent: Merdosa, especialment els francesos
Idioma: Com al Baix Llobregat, enlloc entenen el català
Dones: Esranyament i vencent els tòpics, com més a l’Est més bones, però més catòliques i menys follen.


Conclusió fins ara

Com més viatjo, més enyoro la nostra terra. Sobretot el mam i el menjar.


Apunt de viatge

És aconsellable recollir totes les autoestopistes que et trobis pel camí (a partir del 7), especialment si vas al volant d'un Range Rover HSE. A voltes és gratificant.

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails