dijous, 20 de maig de 2010

Amb el cul en remull



Encara se’n venen. No m’ho pensava pas, però encara hi ha qui en posa un a casa.

Afortunadament, cada vegada més la gent opta per prescindir-ne, perquè la seva utilitat no és gens clara i, mirant-ho fredament, l’únic que fa és prendre lloc.

Per què de que serveix el bidet?

Després d’una ràpida consulta en el meu entorn més immediat, no he trobat cap home que consideri el bidet d’utilitat. Al contrari, la majoria ha manifestat que resulta força incòmode rentar-s’hi els peus.

En canvi, entre la població femella, he trobat algun exemplar que n’ha defensat la possessió justificant la seva utilitat per a rentar-s’hi la xona, especialment durant la menstruació.

Amiga menstruant, si amb el paper de vàter, les tovalloletes humides i les perfumades no en tens prou per fer net, dutxa’t si us plau. És ràpid, còmode i extremadament net. I no, no cal rentar-se el cap cada vegada.

Però per l’amor de Déu, no t’eixarranquis sobre una galleda de porcellana esquitxant-te el parrús com un ànec, perquè això, a més de ser poc estètic, fa brut.

dimecres, 19 de maig de 2010

Un article de premi


Una vista, oh oh, un comentari, ah ah!

El blogaire, ho hem dit en més d’una ocasió, és un ésser miserable. Gent amb l’ego més gran que les carències afectives de Mariano Rajoy però amb menys habilitat per a les relacions socials que Zapatero per a l’economia.

I com pot compensar aquest maremàgnum de carències afectives, manca d’amistats, ego disparat i orgull infinit? També ho hem dit, amb les visites.

Cada visita que un blogaire rep al seu blog és una carícia al clítoris del seu ego cibernètic. Cada comentari que li escriuen suposa una esquitxada seminal al teclat o haver de canviar el coixí de la cadira per l’excés de secreció de fluxos vaginals.

Però un dia descobreix que amb les visites i els comentaris no n’hi ha prou. Si bé cada cop que entra al Google Analitics o que respon un comentari els dits se li en van cap als genitals, cada vegada hi troba menys plaer.

Perquè sent tant bo, rebre moltes visites és una evidència; i sent tant brillant, rebre comentaris als articles és un fet normal.

Li cal reconeixement. Un reconeixement públic, notori, que pugui lluir i del que pugui presumir davant de les seves amistats virtuals.

I llavors troba la solució, inventar-se un premi i donar-lo als seus companys de l’endogàmica cibernètica.

— Premio diamante al mejor blog de narración amorosa
— Premio Torrebruno de oro al mejor blog amigo de los niños
— Premio Blog de Titanio al mejor blog intrascendente
— Premio Latino al blog más chévere
— Premio Bogavante al blog más echao p’alante

I el millor de tot és el mètode. No cal que un comitè d’experts internacional es reuneixi per valorar quins blogs destaquen sobre la resta. No cal obrir una consulta popular a internet perquè milers d’internautes votin els seus blogaires preferits. Només cal que un mònguer lliuri a un altre mònguer una merda d’estampeta dissenyada per un aprenent de Paint perquè la clavi en algun racó de la seva bitàcola virtual.

I és després, amb la columna lateral del seu blog farcida de premis horteres, quan el blogaire pot relaxar-se i tornar a masturbar-se l’orgull cibernètic.

Perquè el seu ego ja té premi.

divendres, 7 de maig de 2010

Preguntes sense resposta

L'expressió forat negre, no és una redundància? Hi ha forats de colors?

De vegades la meva vida té un nivell d'absurditat tan gran que em passen coses com que des de fa més o menys un mes tinc un parell de preguntes que em ronden pel cap amb tanta intensitat que passo les nits en vetlla buscant una resposta que sé que possiblement mai arribaré a trobar. Haver trobat un signe de puntuació per a la frase anterior també hagués estat una bona cosa.

Pregunta 1:
Fins quan seran noves les «noves tecnologies»?

Pregunta 2:
Segons el DIEC, el significat de ‘contemporani’ és: 1. Que és del mateix temps, de la mateixa època que un altre. 2. De l’època actual.

Segons els historiadors la història de la humanitat es divideix en: Prehistòria (des dels primer homínids fins al sorgiment de l’escriptura), Edat Antiga (des de la difusió de l’escriptura al segle V, Edat Mitjana (des del segle V al XV), Edat Moderna (des del segle XVI al XVIII) i Edat Contemporània (des del segle XIX fins ara).

No creieu que algú hauria de començar a redefinir o bé el concepte ‘contemporani’ o bé el nom de l’Edat Contemporània? Perquè entre nosaltres, el segle XIX, per ser 'de la mateixa època' nostra o 'de l'època actual', comença a caure una mica lluny.

Articles relacionats

Related Posts with Thumbnails